02 febrero 2015

La independència (no la llengua) és la cura

Canal 9? No, Mediterraneo TV divendres passat. 

El primer pas per a curar una malaltia és un bon diagnòstic. Un diagnòstic erroni també pot acabar curant, però les possibilitats de fer-ho són sens dubte més cares, penoses i escasses, mentre que les d'agreujar la malaltia i els seus símptomes es multipliquen. Expose açò —en el que imagine que totes coincidim— arran d'una malaltia que patim ací i que està sent mal diagnosticada des de fa molts mesos: la de la manca de mitjans de comunicació públics. I ho faig hui, el dia en què Los 40 Principales en Radio Valencia comencen a emetre dues hores de la seua programació en valencià. "Què tindrà a vore una cosa amb l'altra?", es preguntarà més d'una, i indirectament encertarà. La resposta és res. 

I açò és el fonamental. Perquè escoltar radiofórmula en valencià (caldrà estar a l'aguait per comprovar si la música que posen és també valencià o el seu fast food habitual), sentir i vore noticiaris en valencià, retransmissions de les nostres festes populars o la informació del temps en la nostra llengua, no és la funció exclusiva que caracteritza un mitjà de comunicació públic, com es porta dient des del tancament de RTVV des de determinats sectors amb interessos particulars i han assumit alguns polítics de baixa qualitat. Ho demostra este pas de Los 40 Principales, però també que des de fa mesos tres o quatre canals provincials de TDT emeten els seus noticiaris íntegrament en valencià, així com bona part sinó la pràctica totalitat de la producció pròpia, que inclou falles, xafardeig, l'oratge, etcètera. L'única cosa que fa falta és voluntat política, la subvenció corresponent al foment de la llengua en els mitjans privats que cap govern autonòmic valencià havia engegat fins ara i una normativa afinada per a posar-la en pràctica*.

A la que la Generalitat ha mogut diners, la llengua ha deixat de ser un problema i allò de "on voran els valencians les seues festes, la informació dels seus equips de futbol i l'oratge, si no tenim Canal9?" s'ha convertit en un mantra que solament algun desinformat o ex empleats de RTVV no repescats per estos canals insisteixen a repetir. La presència del valencià en els mitjans està lluny del nivell desitjable —almenys per mi— però el camí per a remeiar-ho és este. Però solucionat això, açò no significa que el País Valencià no tinga un problema amb els mitjans públics, que ho continua tenint. 

Diagnostiquem doncs la malaltia correctament: el País Valencià, els seus ciutadans no necessiten un altre mitjà que retransmeta la cremà, ni l'entrada de moros, ni els partits del Vila-real i la seua milionària mascota, ni en castellà ni en valencià, perquè açò ja ho fan els mitjans privats; necessita —com també l'estat espanyol— uns mitjans de comunicació públics que afavorisquen el ressorgir de ciutadans informats, cultes i lliurepensadors. I açò no s'aconseguirà copiant la RTVE de Zapatero —en la qual no es va deixar d'emetre Corazón Corazón, ni Cuéntame, ni "el futbol", i on els seus "informatius" es van caracteritzar per no donar una exclusiva en 8 anys i guardar una artificial equidistància política entre el bipartidisme—, ni la TV3 de Mas —que manipula fins en Polònia—. No, es farà establint des de zero un model lliure, amb periodistes autoorganitzats, independents i creatius, capaços de marcar la seua pròpia agenda al marge d'interessos externs i d'afavorir al seu torn la necessària desintoxicació que aquells generen (el simple exercici d'incloure en els habituals repasos a les portades de premsa a mitjans com La Directa, La Marea, Diagonal o algun mitjà privat valencià no sistèmic, curtcircuitaria la mentida que estableix el sistema que els ciutadans solament poden informar-se en els mitjans en els quals s'anuncia el Santander i El Corte Inglés). I a més, si ho fa informant en valencià, millor. Però, per favor, deixen de fer del valencià l'element capital, perquè açò només aforeix que personatges com Alfonso Rus apareguen amb "les seues teles" erigint-se com a salvadors o que semble que, amb més valencià als mitjans privats i de dretes, està tot solucionat.

És o no és açò el que necessitem? És o no és açò el que ens salvaria com a societat? Doncs benvolgudes candidates a les imminents autonòmiques, per què cap de vostès s'anima i en lloc d'embolicar-nos i de deixar-se seduir per lobbies interessats, es compromet a engegar eixos mitjans i deixar que volen lliures? El meu vot seria seu.

*En este sentit cal dir que la política de subvencions per a l'ús del valencià als mitjans privats que està ficant en pràctica el govern d'Alberto Fabra respón més al criteri de comprar voluntats i aprofitar favorablement el plantejament erroni de la qüestió dels mitjans públics i la llengua després del tancament de RTVV, que a una verdadera voluntat de normalitzar l'ús de la llengua valenciana als MMCC.

PD (18:00 hores): Sense anar més lluny, Els 40 Principals, com sospitàvem, els han presentat en valencià però no han ficat una sola cançó en la nostra llengua. Amb la normativa afinada que deia, l'empresa no rebria cap subvenció simplement per fer això. No obstant, eixa és matèria per a un altre article,
Publicar un comentario